{xtypo_quote} XIV Duatló – Cros Vila de Santa Pola – Copa Federació{/xtypo_quote}

Diumenge passat 28 de setembre es va celebrar en la localitat alacantina de Santa Pola, la XIV edició del seu multitudinari duatló-cros, primera prova puntuable per a la Copa Federació de duatló-cros.

Per primera vegada he participat en esta impressionant carrera amb 995 corredors inscrits, la qual cosa obligava a fer plantejaments diferents d'altres duatlons.

Arribe a la zona de meta sobre les 8 del matí, amb temps de sobra per a ficar el material en boxs i calfar. Está nubol, pero no plou, despres d’estar tota la setmana amenaçant qu’el mon s’acababa en aigua. Feia un poc d’aire pero fresquet.Sóc dels primers a arribar i els boxs estan buits. Files i files de suports, els carrers marcats amb cartells amb els dorsals “del tal al tal". El meu dorsal és el 304 i està en el 4t carrer, fàcil, però en les dos proves que faig d'arribar corrent i orientar-me, em perc i em passe de carrer. Ja vorem en carrera (també em vaig passar). Comence a calfar a peu i les primeres sensacions són molt roïnes. He desdejunat massa i em trobe amb l'estómac pesat. En fi, falta una hora, ja veurem.

Per a començar, l'estratègia aconsellava eixir tan ràpid com siga possible per a evitar embossaments, que els va haver, en boxs i en les primeres rampes de bici.

Seguint este pla, em coloque en la quarta fila de l'eixida i intente mantindre un ritme fort però sense cremar-me, amb el cap posat en les primeres pujades de bici, ja que Salva m'havia dit que eren dures. Arribe a la transició en la posició 137, amb un ritme de 3,53, és a dir, prou en la meua línia.

Darrere d'una transició no massa lenta, ixc a la bici i comença el meu calvari. Ja pels carrers del poble, asfaltats, hi ha gent que m'avança i no puc seguir-los la roda. Que passa, esta bici no va. Em dic “seran les pulsacions que les porte encara massa altes”. Sense pulsòmetre (seguix en la U.V.I.), no tinc una idea de com vaig i les sensacions són d'anar massa ràpid, però la gent em continua avançant. Arriben les primeres pujades, ja he regulat un poc i la respiració ha tornat al seu ritme normal. Em defenc bé, de moment i puge al ritme dels què van al meu costat, bé, açò ja comença a anar bé. S'acaba l'asfalt i arriba la terra. Terra?, quina terra?. Pedres i més pedres. No hi ha fang, però el terreny és una autèntica estora de pedres pelades de totes les grandàries: grans i més grans. La bici comença a donar bots quasi sense control, no tinc tracció, no trobe la forma de pedalejar i que la bici avance, no em trobe res còmode sobre la bici i ací si que m'avança gent. Em passen pels dos costats, pareix que estiga parat enmig del camí, per la dreta, per l'esquerra, de dos en dos i de tres en tres. “Esta bici va molt pesada, què li passa?” no pare de pensar en lo mal que vaig, i en conseqüència, inclús vaig pitjor. Pense en parar i baixar un poc la pressió de les rodes a veure si aixina millora la tracció i el control de la roda de davant però veig un primer participant amb un punxada i després a un altre i a un altre. Hi ha molts amb punxades inclús en les dos rodes. Açò només pot ser per les “llantades” i decidisc no buidar les rodes i acabar com puga. Un punxada ací dalt és pitjor que anar lentament. Tal volta una bici en doble suspenssió aniria millor per açí. Arribe a un cartell que posa “Km. 11” i pense “per fi, ja tinc més de la mitat, ara començarà a anar cap avall”. Si, va cap avall però el terreny no millora, seguixen les pedres i el rosari de punxades, inclús algunes caigudes, una d'elles pareix important, el xic està en terra i hi han tres participants atenent-lo, decidisc extremar les precaucions inclús més, no hem vingut ací per a trencar-nos res. Un altre cartell, este de color taronja i posa “perill”. Vaja, lo que faltava, una trialera. No, no és una trialera, és una zona on hi ha més pedres encara, pareixen escalons posats de canto, jo ja només pense en la bici “per favor, que no es trenque res, açò cal acabar-ho com siga”, és la primera carrera de la Copa Federació i cal puntuar. Em continua passant gent “estan pirats, com baixen” d'on eixiran tants? Segur que donen la volta en algun lloc i em tornen a passar només per fotre. Per fi veig cases ¡¡¡ La civilització !!! , un últim tram de “perill” i arribe al carrer asfaltat. Una llarga i recta avinguda amb una impressionant baixada fins a la platja. Em deixe portar cap avall, aplanat sobre el manillar, almenys baixe a 60, agarre a un grupet, que va davant, en la "apurada de frenada" del cantó i els adelante en l'avinguda, ja plana, que va paralela al mar fins a boxs.Al final d'este segment vaig en la posició 323, fixeu-vos si m'han passat participants, a pesar de la gent de les punxades.

L'última transició, un poc més ràpida que la primera i ixc a córrer. Uff, me fan mal les plantes dels peus, ha de ser dels bots de les pedres, a l'anar de peu en els pedals per a amortiguar. Vinga, només falten tres quilòmetres i el primer segment estava curt, així que este segur que també. Però este no i també me fan mal els bessons i els quàdriceps, potser del mateix, d'anar de peu. Adelante a una desena de corredors a peu i per fi veig la meta. S'acabat. Una hora i mitja en l'infern, però ja s'acabat. Arribe en la posició 310. És la primera carrera, des que he començat amb açò del triatló, que no m'he divertit. En l'avituallament no menje res, només dos “Aquarius”, i m'assente en la vorera jo sol (Juli no pot passar des d'on està pel riu de gent que va arribant), amb el cap acaxat i la tovalla que ens han donat sobre els muscles, tinc fret. Pense en tot el que he passat i arribe a la conclusió que no es pot estar tants mesos sense tocar la bici de muntanya, l'entrenament amb la de carretera no val per a açò. He perdut el punt d'equilibri i de força que dóna la BTT. Li comente a Juli, quan per fi la veig, que no torne més ací. Hui, més de 24 hores després, continue pensant igual, si no puntua per a res, ací no torne.

L'única cosa bona d'esta carrera és l'organització. Amb mil inscrits, coordinar tot açò ha de ser terrible i no s'ha notat cap fallo important. Inclús hi ha un camió-servicis, amb vaters de xics i de xiques, just al costat de la línia d'eixida, que no es col·lapsa en cap moment (ho visite diverses vegades) a pesar de la gran quantitat de gent que hi ha. I atra cosa que m'impressiona positivament, dos hores després d'acabar la carrera, reb un missatge en el mòbil amb el meu temps, posició en la general i posició en la categoria. Vaja vaja.

Classificació general: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0840-e0.pdf

Les fotos açí -> Image

 

 

 

{xtypo_quote} XX Triatló d'Oliva{/xtypo_quote}

El passat 21 de setembre va tindre lloc el XX Triatló Ciutat d’Oliva, Campionat Autonòmic per grups d’edat de l’especialitat i últim triatló de la present temporada.

Després de tota la setmana amenaçant-mos el diluvi universal, el dia va resultar quasi perfecte per a la carrera, poques ones, poc vent i no massa calor.

Per part dels nostre club prengueren l’eixida 2 xiques: Bea i M.ª Mar i 11 xics: Marcos, Vicent Sanz, Fran, Salva, Emilio, Àngel, Kike, Fidel, Josera, Jorge i Xavi Garces.

Cal senyalar que els nostres companys Bea i Vicent Sanz van aconseguir la tercera plaça en el seus grups d’edat 25-29 i 45-49 respectivament.

La distancia de natació estava millor medida que l’any passat i els temps varen ser molt mes lògics. El circuit de bici era el mateix de l’any passat amb els dos portets que donen caràcter a esta prova i que senyalen qui esta realment fort en ciclisme, trencant els grups que s’han format en la llarga recta d’Oliva a Pego. El circuit de a peu era també quasi el mateix de atres anys excepte una xicoteta variació que no crec que afectara molt a la distancia real. Parlant de distancies, no puc donar-vos cap distancia ja que em vaig posar el GPS per a nadar i se m’ha ofegat, està en coma i el tinc en la UVI. No se si el podrem recuperar (no se lo que valdrà d’arreglar o caldrà comprar un atre).

Amb esta carrera s’ha acabat la temporada de competicions per a la gran majoria de membres del club. Ala, a descansar i a preparar la pròxima. A atres encara ens queden alguns duatlons. Ja anirem informant.

Clasificació general: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0838-e0.pdf

Gurps d’edat masculins: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0838-e4.pdf

Grups d’edat femenins: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0838-e5.pdf

Les fotos d’esta semana son del nostre amic Toni Moya i les hem baixades de la seua pàgina www.conchip.es i les tingueu açí -> Image

Pròximament penjarem les de la nostra Rosa.

{xtypo_quote} Més fotos del Triatló de Pinedo{/xtypo_quote}

Les fotos son de la càmara de Rosa i les teniu açí: Image