{xtypo_quote} Triatló d'Elda. Copa Federació i Lliga de Clubs. {/xtypo_quote}

Molta calor este diumenge 29 de juny, en un dia molt solejat per a disputar el III Triatlón d'Elda, puntuable per a la Copa Federació i per a la Lliga de Clubs.

Un total de 5 triatletes van representar al nostre club en esta prova: Oscar Rodríguez, Esau Escrivá, José Emilio García, Santiago Sant Sebastià i Raul Aranda.

Es van donar dos eixides en la piscina de 50 m. amb 8 participants per carrer. En la primera van eixir les xiques, cadets, veterans, independents i no federats. En la segona els absoluts, sub 23 i júnior.

Les distàncies van ser: en la piscina 750 m. evidentment, encara que la presa de temps estava a l'eixida del recinte de la piscina, després de córrer durant 50 m. aproximadament. En la bicicleta, van ser 19,84 Km. en un recorregut de continu puja i baixa, sense grans pendents però trenca cames. A peu, 4,99 Km. també amb contínues pujades i baixades d'asfalt, un tram de terra per un parc iun camí pedregós paral·lel al riu.

Destacar la gran carrera d'Oscar i Esau, 17 i 21 de la general respectivament i el 3r lloc de veterans d'Emilio.

Les classificacions les teniu en els enllaços següents:

General: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0825-e0.pdf

Categories: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0825-e3.pdf

Equips: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0825-e5.pdf

{xtypo_quote} TRENCA-OSSOS VERSUS PEDALEJAR SENSE PENSAR. {/xtypo_quote}

Peregrinarem el cap de setmana del 20 de juny a terres pirinenques Kike Sangüesa, Angel Saz i Albert Ginesta, el que transcriu. La prova d’una distància de 205 km i amb quatre ports de muntanya, Somport, Marie Blanque, El Portale i Hoz de Jaca.

Kike anava amb la seua grupeta de ciclistes a fer nit a la població de Jaca. Angel i Albert utilitzarien la mega-furgo com a campament base al mateix Sabiñánigo. El divendres a les 14:00 h ja estavem a la població que organitza aquest event., en fer-se una cerveceta ben freda a un baret i organitzar-se una mica els trastos anarem al polígon industrial on estava la carpa instal.lada per arreplegar els dorsals. Allí mateix més de mil persones en continu bucle no paraven de donar voltes a la fira que es monta aprofitant l’event.; per arreplegar els dorsals fem cues numerades de manera que tot es bastant ràpid., allí trobarem a molta gent coneguda, de la penya ciclista de Carlet, de Benifaió, Guadassuar, Algemessí i ens vegerem amb kike. A part vegerem a figures del ciclisme com Joseba Beloki. Una vegada arreplegats els dorsals marxarem cap el campament base per fer-se un bon plat de pasta per deixar els dipòssits de glucògen preparats per a la marxa. Per relaxar-se i fer una mena de digestió anarem a fer-se una cerveceta a un “antro” on crec que estaven tots els “coleguilles” de Sabiñanigo, aixó sí, es respirava un ambient molt saludable i acollidor.

El matí del dia 21 de juny ens despertem prompte, són les sis del matí. Desdejuni reglamentari i a preparar la bici i l’equipament per a la prova. A les set en punt marxem cap a línea de meta, aprofitem per fer-se un cafenet a un bar de carretera per que proporcione al cos la dosi necessària de cafeina per començar el dia.

L’asfalt no es veu, tot són bicicletes i ciclistes, maiots multicolors, bicis de tots els models, tots de gala. La calor apreta i encara son les set del matí. Quan apleguem a la zona d’eixida potser ja hi ha allí més de cinc mil ciclistes., açò és impressionant. Mentre no escoltem el tronador d’eixida tot són nervits, tots volen començar ja a pedalejar, pegant les ultimes mirades als pinyos, als plats, tindre prou per pujar el Marie Blanque..???. A última hora em done conter que he perdut ú dels cargols de la cala i que els altres dos estan fluixos, aprofitem per possarlos com cal, tot a última hora…,

A dos minuts de les set i mitja del matí escoltem el tronador, es l’inici de la prova. Deu minuts més tard ens menejem…, ens menejem…, ens menejen.., als quinze minuts passem per sobra de la pancarta d’eixida on està el marcador electrònic.. Açò és impressionant..! Amb un pelotó d’uns vuit mil ciclistes eixim del polìgon cap a Sabiñánigo on el carrer principal està de gom a gom., personalment és ú dels moments on tinc els pels de punta i alguna llagrimeta s’asoma pel llagrimal..; una vegada eixim de Sabiñanigo marxem cap a Jaca, grups molt nombrosos i molta velocitat (>40 km/h), tot bastant correcte tot i que cal estar molt atent a l’asfalt perqué la gent perd botellins, camares, i altres peses que evidentment no han anclat be a la bici o l’equipatge. Apleguen els primers desnivells i el ritme comença a baixar. Comença la pujada cap a Somport, rampes suaus i com que estem fresquets doncs no generen molt de problema, tot i que no cal apretar que queda molt per davant. Al primer avituallament no parem, està ple de gent i portem de tot. Unes poques pedalades i ja estem dalt del coll de Somport, entrem a França i comencem una baixada impressionant de llarga, és moment d’hidratar-se, estirar, menjar, i de tindre el cabet en el seu lloc perque hi han trams perillosos i la gent baixa fort. De sobte girem a la dreta i observes com la gent possa plat ràpidament, comença el Marie Blanque, la primera rampa d’uns dos cents metres sols és el germà menut d’un port dur, dur, i dur. Els primers quilòmetres es poden aguantar, amb la llengua fora i apretant els dents, però els últims tres quilòmetres amb desnivells del 11% i amb el meu 25 de pinyo darrere és un sofriment, així que decidisc possar el peu a terra, és molt prompte per cremar-me i com que no soc l’únic doncs tampoc em preocupa, ací aixó és quelcom de lo més normal. Una vegada dalt del Marie Blanque aprofite per hidratar-me i menjar alguna cosa i cap avall…!!!! Apleguem a la població francesa de Laruns, on comença l’últim port important de la prova, el Portalet. Aquest tram cal agafar-lo amb molta tranquilitat, és molt llarg, més que un dia sense pa, jo me’l vaig plantejar per etapes, vaig fer dues etapes, la primera fins la presa que hi ha més o menys a mitat de port, una vegada superada tenim un avituallament, on és molt recomanable parar per hidratar-se, menjar i fer l’ultim tram del Portalet que és el més dur. Després d’aquest avituallament i amb un ritme que podia portar sense cremar-me vaig iniciar la pujada a d’aquest últim tram. Ací la gent va tota “zombi”, molta calor, molts quilòmetres a les cames, el cap no pot quasi mesurar el que estas fent ni de quina manera, molta gent a la vorera descansant o menjant o simplement agafant aire, precisament aire es lo que manca a aquesta altitud i aixó afecta el teu rendiment. A pocs kilòmetres del coll estan els bascos (majoritariament) animante i tirante aigüa pel vescoll, és un plaer., et motiva a continuar sense pensar massa en el sofriment, perqué estem sofrint de valent. Quatre pedalades més i ja estem dalt del coll del Portalet, ara baixar amb conéiximent cap el Pueyo de Jaca, ens queda l’última “tachuela”, que d’açò últim no té res, el desnivell d’aquest port és semblant al del Marie Blanque però sols són dos quilòmetres, i es fan de notar tot i que es puja en poc de temps i ara si que cap a Sabiñanigo de cap. Agafe un grupet d’uns trenta corredors i per supost que em posse a roda, ja no em queden forces per a res, tot i que per rodonir el dia he de parar a tres quilòmetres de meta per possar la cadena que no volia pujar al plat menut.., sols és una gota en la inmensitat d’aquesta cursa. A la fi entre a meta baix un calor asfixiant i amb una satisfacció difícil d’explicar en paraules, satisfacció que mesuraria unes quantes hores després perque en eixe moment us promet que l’únic que volia era deixar la bici i menjarme un bon plat de pasta junt amb tota la colla de gent que havia patit tant o més que jo en aquesta prova.

Kike va fer unes 07:18 h, Angel 07:36 i Albert 09:11 h., tots tres satisfets per la cursa realitzada no sols pels temps sinó per la resposta que el cos i la ment han donat en una prova d’aquest nivell d’exigència. A més no em tingut cap accident ni em punjat (cosa rara sobre tot en el meu cas..), ni cap incident d’aquest tipus. L’organització d’aquest event insuperable.

Per acavar dir-vos que recomane aquesta peregrinació al menys una vegada en la vida, paga la pena.

Les fotos les teniu açí .

Quique Sanguesa.

Angel Saz.

Albert Ginesta.

Triesport La Ribera

-Sabiñanigo (Osca), juny de 2008.-

 

 

 

Image Image

Dissabte 21 de juny, amb un sol de justícia, es va disputar el XIV Triatló popular de Manises, campionat autonòmic en la modalitat cross.

Les distàncies eren 750 metres en piscina olímpica, 20 km en ciclime per pistes de terra i 4 km de carrera per terra i asfalt. Circuit de baixa dificultat tècnica, molt ràpid, el major repte era no punxar ...

En la categoria absoluta competiren l’Emilio i l’Enric, els nostres triatletes cross del club. En la categoria pre-benjamí va competir Rocío, proper fitxatge de la nova escola de triatló de Benifaió.

Felicitem a Rocío per la seva quarta posició i a l’Enric, que va arribar el 39. Malauradament, l’Emilio va punxar durant la volta de reconeixement i s’adonà d’això a l’eixir de l’aigua.

Classificació: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0824-e1.pdf

Les fotos d’esta setmana son de Rosa i estan açí .