{xtypo_quote} XIX Triatló de Navajas{/xtypo_quote}

El diumenge 10 d'agost es va celebrar el XIX Triatló de Navajas puntuable per a la Copa Federació i última prova de la Lliga de Clubs.

Representant al nostre club, que defenia la quarta posició en la lliga, van prendre l'eixida Maite Segrera, Esaú Escribá, Vicent Lladró, Marcos Greus, J. Emilio García, Manuel Martínez y Kike Sangüesa.

Per segon any consecutiu, el segment de natació es va realitzar en l'Embassament del Regajo, amb l'aigua prou calenta per a no permetre neopré i una distància, segons l'organització, de 750 m. El circuit va estar be excepte el sentit de gir. Per al meu gust, haguera estat millorgirar en sentit contrari, ja que de la primera a la segona boia el sol et donava en els ulls i esta última no es veia bé. No sé si a algú més li va passar, però jo em vaig desviar mes de 50 m. a l'esquerra, al fiar-me d'altres participants.

Darrere d'una eixida de l'aigua un poc esvarosa al principi, iniciem el segment de bici. Un circuit dels del meu gust, amb llargues pujades de percentatges mitjans on es trencaven els grupets que s'intentaven fer i llargues i ràpides baixades on disfrutar amb les altes velocitats. Tant em va agradar que els 20,94 Km. se'm van fer curts.

A continuació, el segment de a peu, part pel nucli urbà, part pels bonics paratges del Salto de la Nóvia i la senda del riu. Amb uns nous boxs i un nou recorregut a una sola volta de 4,62 Km. El perfil d'este últim segment va ser també prou dur, amb una pronunciada i llarga baixada a la cascada del Salto de la Nóvia que feia presagiar el que efectivament vindria després, les dures pujades fins a la meta en el poble.

Classificació general: http://www.triatlocv.org/clas08/clas0833-e0.pdf

{xtypo_quote} XIX Triatló d'Antella 2008{/xtypo_quote}

El 27 de juliol, probablement un dels dies més calurosos de l'any, es va disputar en Antella el XIX Triatló Antella 2008, amb masiva participació del club Triesport. Prengueren l'eixida Óscar, Pau, Juan Lu, Esau, Quique, Edu, Manu, Boro, Alejandro, Maite, Xavi Campos, Àngel i Bea.

La distància a recórrer va ser 1200 m de natació, 32 kms en bici i 7'9 kms a peu.
El segment de la natació va transcórrer sense massa complicacions, llevant de que al anar anàvem a contra corrent, però es compensava al tornar, ja que arribant quasi al final pareixia que duem aletes.

La bici va ser una altra història. Sense apenes haver calfat, pujar el port de Sumacàrcer, amb 3'5 kms de llargària, després una planetjadeta acoplats i pujar altra vegada, amb un desnivell del 12 % 1 km, per a després baixar i planetjar amb l'aire en contra fins boxes. L'aigua del botellí estava tan calenta que pareixia té.

La carrera a peu va ser sofocant, vora 8 kms entre els camps d'Antella vora el canal, on feia tantíssima calda que apenes es podia respirar. Menys mal que el tio de la manguera (gràcies) ens va pegar una arruixadeta abans de manpendre la segon volta.

Cal destacar els ànims de tota la gent que anà a vóremos: Roser, Emilio, Juli, Rocio, Palau, Pepe Conde, Jose Montalvà, Albert i Ampariues.

Les fotos les teniu ací .

Els resultats ací. http://www.triatlocv.org/clas08/clas0831-e0.pdf

 

 

 

 

{xtypo_quote} CRÒNICA ULTRA TRAIL ANETO 2008.{/xtypo_quote}

El passat cap de setmana del 19 i 20 de juliol a la població de Benasc tenia lloc la I Edició de l’Ultra Trail de l’Aneto. Un total de 65 kilòmetres de recorregut en autosuficiència, amb un desnivell acumulat de 6400 metres i tres colls de muntanya a superar: Coll de Ballivierna (2728 m.), el coll d’Anglios (2432 m.) i el Coll de Salenques (2807 m.). Aquest event és el més esperat pels hibrids d’aquest esport, mitat muntanyers, mitat corredors, on cal conjugar al milímetre la capacitat aeròbica, la tècnica, la respiració en altura i la vessant psicològica, tot barrejat amb la seua mesura et permetran finalitzar la prova amb garanties d’èxit.

Eixida 11:00 h, CP-0-Benasc: 400 participants al poliesportiu de Benasc, l’organització comprova que tot el que portem a la motxilla és el necessari. En el que més incideix l’organitzador és en el talla-vents amb caputxa, en el menjar (signem una mena de declaració indicant tots els companatges que portem, mínim 4000 kcal), frontal, etc.. tot a la fi va a ser necessari de debó.

Per fer aquesta expedició carregue tres “sandwichs” de pernil amb formatge amb pa de cereals, una llonganissa de Graus (el que més a gust vaig menjar), un tub de llet condensada, dos plàtans, 4 barretes powerbar (a 960 kcal cadascuna, no vaig poder acavar-ne cap, no podia engolir-les), uns quans sobres de gel (en cas de “pajarón”) i alguns queviures més que completaven una dieta més que suficient d’unes 5000 kcal.

Tothom amb el somriure a la cara, tenim ganes de trepitxar el pirineu.

Alfons i Savina m’acompanyen en aquesta ocassió, estan eufòrics, Alfons ha estat dues setmanes a la Renclusa i està més que aclimatat, és un factor fonamental en aquestes altituds.

A les onze en punt del matí comencem a marxar, tots vestits de gala per a l’ocassió, motxilles de treking, bandoleres amb bidons per a líquids, pals de marxa, bruíxola, altímetre, etc, el mínim detall és important.

Els primers quilòmetres permeten còrrer quasi fins al següent control de la Senarta, les cames estan fresques, açò sols ha començat.

CP-1-Plà de La Senarta: Apleguem amb bones sensacions, Sabina i Alfons van darrere, van a la seua marxa. Ara enfilem seguint el GR-11 la pista que ens condueix fins al refugi de Pescadors (Coronas). Són les 12:45 de migdia i el sol calfa de valent.

CP-2-Pont Coronas: Fins ací el terreny no té grans desnivells i el cor trevalla còmode. Ara comencen les primeres rampes fins el coll de Ballivierna. Les polsacions pujen, la respiració s’accelera, la mancança d’oxígen es deixa notar. En aquest tram ja anem fent noves amistats, hi ha temps per a tot, conec a un triatleta de la zona de Barbastro, tots dos pujem cap el coll; entre el llac inferior i el superior dels Ballivierna hi ha un fotògraf camuflat entre les roques i ens llança una foto amb tota la Vall de fons. En poc més d’un hora apleguem al Coll de Ballivierna.

CP-3-Coll de Ballivierna. Fins a Llauset tot és una baixada continuada, una pala de neu d’uns cent metres ens permet fer una mena de “cooling” i divertir-se un cop trepitxant la neu. La vista és impressionant, l’estany de Botornàs, i l’embassament de Llauset, inmens des de la distància. Al control de Llauset el meu company triatleta decideix abandonar, problemes a l’espatlla; en aquest punt abandonaria molta gent, estem al kilòmetre 23,5 i queda tot per davant.

CP-4-Presa de Llauset. Un cop marxem d’aquest control agafem el GR-11 en pujada continua fins el coll d’Anglios (2.432 m.), aquest era el segon plat fort del dia. Un cop dalt ja es pot apreciar en la distància el refugi de fusta d’Anglios molt representatiu d’aquesta zona pirinenca. Un fort i dur descens per una senda poc definida i poc trepitxada (semblava més una selva, tota plena de falagueres i flora de la més diversa que us pugau imaginar) ens deixa a peus de la Vall de Salenques.

CP-5-Pont de Salenques. En aquest punt és hora de menjar quelcom sòlid i consistent, relaxar-se i plantejar-se com atacar els 1200 metres de desnivell que hi ha fins el coll de Salenques. En aquest punt és on més gent va abandonar, segons les informacions que ens anaven aplegant són més de cent corredors els que decideixen aturar ací la seua participació en l’Ultra Trail, la gent de l’organització està molt interessada pel teu estat físic i mental perqué aquest és un punt d’inflexió a la prova. A partir d’aquest punt el meu plantejament és pujar a un ritme de 400 metres per hora (al menys durant les dues primeres hores), mentalment ajuda anar mirant l’altímetre i vegent que l’evolució és la correcta; en el primer terç de l’aproximació al coll de Salenques atravessem un bosc just a la vorera esquerra de la canonada d’aigüa que baixa del desgel de Salenques. Un cop per damunt dels dos mil metres d’alçada el bosc desaparéix de sobte i apareixen els blocs de granit que em d’anar atravessant com baillarines polaques en plena actuació, amb tot un repertori de bots i d’anar en puntelletes de bloc en bloc, zona molt tècnica que ens fà guanyar altura ràpidament. Són les 20:30 hores i estem al coll de Salenques, és el kilòmetre 37 de la prova, sols resten 27km;

CP-6-Coll de Salenques. Les vistes són espectaculars, a ma esquerra la cresta de Salenquesque enllaça fins al Tempestades, en front la vall de barrancs i més enllà Aigualluts. La gent de l’organització ha montat un cordino per poder baixar amb garanties els primers cent metres de pala de neu, el desnivell és fort i una caiguda per ací podria resultar perillosa. La gent amb paciència va baixant fins on el desnivell permet trepitxar la neu amb comoditat relativa. La nit està al caure, baixem cap Aigualluts però primer hem de patejar la vall de Barrancs, llarga i de senda no definida, tot i que amb la caiguda de la nit les fites s’han d’endevinar, sols les pots veure quan les tens al teu costat, en aquest moment el sentit de l’orientació es fonamental. Baixant em trobe amb un membre de la ONG Tashi Delek (que traduït del nepalés significa “Bona sort”), que avuí té guàrdia i aprofite per saludar-lo i comentar-li alguns detalls de lo que portem de prova. Aplega el moment de posar-se el frontal i el pilot roig al darrere, apleguem a la Besurta de nit, on l’organització ens ofereix un caldo calent que reanima a qualsevol.

CP-7-La Besurta.Sembla que en aquest punt (km45) ja pots donar la prova per finalitzada, és un mal pensament.., queda molt per fer, i en el pijor moment del dia, trepitxar de nit i després de tantes hores és molt dur, i encara quedava un capitol apart en aquesta història, la pluja.

Tot just marxem de la Besurta un grupet d’uns onze participans quan de sobte apleguem a una zona travessada per ú dels nombrosos riols que travessen el pirineu, evidentment no anavem pel camí correcte, gràcies a un xic que portava les dades dels waypoints al seu gps varem poder localitzar la senda correcta uns metres per damunt d’on estavem, en poc més de mig hora estavem a l’Hospital de Benasc.

CP-8-Hospital de Benasque.Un grapat de gent de l’hotel ens va donar la benvinguda, ho necessitavem, qualsevol crit de recolçament et donava eixa dosi d’energia necessària per afrontar el següent segment. Ara enfilavem la senda d’Alba, una senda ben marcada i que comença amb una forta pendent tot just al costat del parquing que hi ha a l’entrada de la vall. En un hora ja estavem al següent punt de marcatge.

CP-9-Baños de Benasque. Un cop ací cal agafar una pista asfaltada de kilòmetre i mig i de sobte una pista de terra que ix a l’esquerra i que ens conduirà mantenint la cota de nivell fins a la Senarta. Ací comença el particular via-crucis de la jornada. A lo lluny, aparentment, comencem a observar uns rellams que illuminen tota la vall de Benasc, en deu minuts ja tenim la tronada damunt de nosaltres, camejes i penses que no descarregarà fins que aplegues a Benasc, però no és així…, de repent milers de gotes comencen a caure al teu damunt, ens possem la xaqueta amb caputxa i continuem la marxa. Per si no en tinguerem prou amb aquesta pluja persistent ara toca pedra, no era de gran de tamany, però ens obliga a aturar-nos baix d’un arbre mentre descarrega, sols són uns moments, ara cal continuar fins la Senarta baix una pluja persistent, a la zona d’aparcament d’aquest punt hi han tres valents que estan esperant a ú dels participants, allí estan aguantant baix de la pluja i a l’una de la nit, molt bons amics han de ser per aguantar en aquestes condicions. El xic de l’organització que està al CP de La Senarta està amagat baix d’un plàstic improvisat per a l’ocassió. Fixem amb la targeta i continuem cap el nostre destí.

CP-10-La Senarta. Ara sols queda el més fàcil, deixar-te portar.., són moltes hores de patejar muntanya, el cos camina tot sol, vols aplegar i descansar, saps que ho has aconseguit, haviem format un grupet de quatre persones, el ritme s’accelera.., inclús hi han dos xics que mamprenen a córrer baixant cap el camping d’Ixeia, açò sols pot produïr-se per una barreja de cansament i bojeria, són moltes hores trepitxant per la muntanya, el cos no està per a més. Jo continue baixant a un ritme constant i conéixedor que sols quedaven 3km per aplegar al poble. En poc més d’un hora eixim a la carretera de Benasc, no ens trobem a ningú, dubtem de si Benasc romandrà obert o tancat, ha deixat de ploure, és la particular benvinguda que l’oratge ens dona. Amb l’eufòria que portava accelere el ritme i deixe al meu company de ruta, sense adonar-me’n…

Arribada. Benasc (1135 m.) A l’entrada de Benasc una xica de l’organització em diu que continue per la carretera fins el desviament a esquerres cap al poliesportiu, vaig mig inconscient, són 17 hores pel món, sols queden cinquanta passes per aplegar a meta., les sensacions que tinc ara són molt agradables, el patiment desaparéix, la són desaparéix, les endorfinas comencen a generar-se al meu cervell, ho he aconseguit, mai saps quines limitacions té el teu cos (ni la teua ment), hi ha gent que està esperant a altres participants i et pregunten a quin hora has passat per La Besurta o a quin hora has passat pel Coll de Salenques, la meua ment no està per a rebobinar eixes dades i sols em queda demanar disculpes per donar dades que no sé ben be si es serviran d’ajuda, a l’entrada del poliesportiu ja es pot veure l’arc de meta, on un grup de l’organització, alguns participans i acompanyants et reben amb un aplaudiment mentre et col.loquen al vescoll la medalla de “finisher”, a la fi necessitaré d’uns minuts per relaxar el cos mentre prenc un bon caldo calent i uns tallades de meló. Són quasi les quatre del matí, Alfons i Sabina aplegarien dues hores després.

L’organització d’aquest event ha estat perfecta, tot i que la prova és en autosuficiència i açò requereix si cal un seguiment al mil.límetre de tots i cadascú dels participants al llarg de les 24 hores que hi havien de temini per fer la prova. Com a dada estadística que reflexa el nivell d’aquest trail dir que dels 400 participans que eixiren de Benasc sols acavaren tot el circuit unes 179 persones.

L’any proper ens espera el massís de Maladeta-Aneto per tornar a recòrrer-lo, en aquesta ocassió potser en direcció nord-sud.

albert ginesta

Benasc (Osca) - juliol de 2008.